Mitjans en Lluita es reactiva i vol articular una gran aliança en defensa de la llibertat d’expressió i el dret a la informació

Mitjans en Lluita, coordinadora que es va constituir fa cinc anys amb l’objectiu d’aglutinar els treballadors de diferents empreses periodístiques davant de les retallades al sector, ha decidit reactivar-se aquest dissabte, coincidint amb les retallades que s’han fet o estan en marxa a capçaleres com ‘El Periódico de Catalunya’, ‘Sport’ i ‘El Punt Avui’, i també a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

La trobada, que s’ha fet aquest dissabte a la Casa de la Premsa de Barcelona, conclou amb un compromís de Mitjans en Lluita de mobilitzar-se aprofitant la vaga que s’ha convocat el proper 8 de març en defensa de la igualtat de gènere en l’àmbit laboral. De la reunió també surt un mandat: constituir una “gran aliança” amb partits, sindicats i entitats socials a Catalunya en defensa de la llibertat d’expressió que impliqui no només als professionals de les empreses periodístiques.

A més de fer autocrítica, l’objectiu no només és fer front a la precarietat laboral i professional, sinó també tenir molt present el dret que té la ciutadania a rebre informació contrastada i de qualitat, quelcom fonamental pel bon funcionament del sistema democràtic.

Mitjans en Lluita vol donar suport i implicar-se en les reivindicacions dels professionals d’El Punt Avui’ i ‘El Periódico de Catalunya’, davant dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que amenacen la viabiliat d’aquests dos respectius projectes periodístics, i acostar-se també a les universitats per portar el debat sobre el futur de l’ofici a les noves generacions.

Deu anys després de l’inici de la crisi econòmica, l’any ha començat amb una nova onada de retallades i acomiadaments en mitjans de comunicació catalans. Als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que ja s’ha fet al diari ‘Sport’ i el que està en marxa a ‘El Punt Avui’, s’hi suma el que es començarà a negociar a principis de març a ‘El Periódico de Catalunya’ i també el tancament d’una capçalera històrica de la premsa local per Setmana Santa, ‘Diari de Sabadell’. A tot això, s’ha d’incloure les conseqüències que tindrà a nivell empresarial i laboral la decisió de TV3 de posar fi als seus encàrrecs amb les productores privades del sector audiovisual, per poder fer front al pagament de 140 milions d’euros que l’Agència Tributària li reclama en concepte d’IVA.

Les empreses periodístiques apel·len a motius econòmics, la caiguda d’ingressos publicitaris i la crisi política de l’1-O per justificar les seves decisions. Tot i això, la investigadora i professora del departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mercè Díez, ha recordat durant el debat que des de 2014 hi ha hagut una reactivació del mercat publicitari.

Díez ha participat en un col·loqui on també han assistit representants de les diferents capçaleres on estan en marxa acomiadaments. “La gestió econòmica, el finançament i l’endeutament de les empreses i el tarannà dels membres que han entrat als consells d’administració procedents del món financer estan afectant al rumb” de l’ofici, ha conclòs la professora.

Entre 2014 i 2016 s’ha tancat la dinàmica de caiguda en el mercat de la publicitat: puja el nombre d’anunciants a Catalunya i també la mitjana de la inversió, hi ha una represa”, explica. Malgrat tot, les xifres continuen sent encara molt inferiors a les de fa deu anys. Aquest fet és una de les justificacions a les que apel·len els gestors de les empreses periodístiques, així com la fragmentació de les audiències, l’increment de la competència i també les conseqüències d’una reforma laboral que incentiva els acomiadaments i redueix les indemnitzacions.

A la falta de relleu generacional en moltes redaccions, s’hi sumen altres reptes, com ara la confusió entre publicitat i informació, cada cop més present a través de fórmules híbrides, com el ‘branded-content’. D’aquí la importància de posar en marxa espais com Mitjans en Lluita, i que contribueixin al debat professional, va explicar la professora.

Durant el col·loqui, diferents intervencions van evidenciar que a la situació actual s’hi sumen mals endèmics del sector, com la situació dels periodistes a la peça o la falta d’un sistema legal als mitjans públics que garanteixi el pluralisme informatiu i un accés als principals càrrecs de responsabilitat mitjançant l’acreditació de mèrits.

A ambdós elements estructurals, s’hi sumen el desmantellament de corresponsalies i la tendència a l’externalització de continguts redaccionals, correcció de català, informàtica, edició de suplements, fotografia, disseny, administració, publicitat i altres serveis bàsics i imprescindibles per mantenir la qualitat del producte final.

El debat sobre el futur de l’ofici té lloc en un context de regressió en la llibertat d’expressió, un problema global que no només afecta els periodistes, com s’ha evidenciat aquests darrers dies amb la retirada de l’obra ‘Presos polítics’ de la fira d’art Arco de Madrid i dues sentències judicials polèmiques: el segrest cautelar del llibre ‘Fariña’ sobre el narcotràfic a Galícia i els seus vincles amb un exalcalde del PP i la pena de tres anys i mig de presó que ha ratificat el Tribunal Suprem al cantant de rap Valtonyc per calumnies i injúries a la Corona.